Les universitats valencianes, a punt de fer fallida

El Consell els deu, segons els rectors, 891 milions d'euros, i ja no poden pagar els proveïdors
La situació econòmica de les universitats valencianes és crítica, segons que van explicar ahir els diferents rectors en una reunió a València d'Universia, una xarxa que agrupa universitats de tot el món. El rector de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), Francisco Toledo, va advertir que d'aquí a 'poques setmanes' les universitats valencianes es podrien declarar en suspensió de pagaments, si el Consell no els paga els prop de mil milions d'euros que els deu.
Toledo va acusar el Consell de 'mala tècnica pressupostària' i d'haver incorporat als pressupostos partides menors de les que calia. Per la seva banda, el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, va explicar que la situació d'aquest centre era 'veritablement preocupant', i que des de feia unes quantes setmanes no podien pagar els proveïdors. Segons els rectors, el deute del Consell amb les universitats puja a 891 milions d'euros, corresponents a exercicis anteriors. El Consell, per la seva banda, afirma que la negociació amb les universitats culminarà d'aquí a pocs dies, i que després la conselleria d'Educació valorarà els problemes econòmics que afecten les universitats. La Generalitat ha proposat un pagament fraccionat del deute fins el 2023, però el rector de la UJI ha exigit garanties que els assegurin recursos per al futur.

Publicat a VILAWEB, el dimecres 7/05/2008.

EL BLOC DEMANA EN LES CORTS UNA AGILITZACIÓ DE LA CONNEXIÓ FERROVIÀRIA ALCOI-ALACANT

El regidor i portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha informat que el BLOC, a través del seu Secretari General i vice-síndic a les Corts Valencianes Enric Morera, ha presentat una proposició no de llei (re_16453_tren_alcoi_alacant.pdf) per a què la Generalitat Valenciana agilitze el projecte de connexió ferroviària entre Alcoi i Alacant i el considere urgent i prioritari.
El portaveu del BLOC recorda que aquest va estar aprovat per unanimitat, a proposta del BLOC, en un Ple de l’Ajuntament d’Alcoi de l’any 2004, i gaudeix de l’assentiment dels diferents col•lectius socials i empresarials de la ciutat i comarca per les conseqüències beneficioses que reportaria a les comarques d’interior. “Aquest ferrocarril és una vella reivindicació de la societat alcoiana des de finals del segle XIX, i mai s’ha portat a terme. Es va començar en la Dictadura de Primo de Rivera –del qual queda com a vestigi la Via Verda i uns ponts força interessants–, però el projecte es va paralitzar poc després per la crisi econòmica dels anys 30 i les urgències econòmiques de la II República”.
Des del BLOC adverteixen que aquest projecte ja estava contemplat en el “Pla d’Acció Territorial de la Muntanya d’Alacant” (PAT), però considerat com a objectiu a mitjà-llarg terminis, situació que ha ratificat el conseller Garcia Antón en la presentació del Pla Estratègic per a Alacant. “El conseller no ha considerat urgent la connexió ferroviària Alcoi-Alacant, i valora com a prioritària la carretera ràpida Alcoi-Benidorm, que presenta molts més problemes mediambientals i no és tan necessària per a les indústries de la zona. Amb la proposta a les Corts es pretén que la Generalitat considere prioritari i urgent el projecte de connexió ferroviària entre Alcoi i Alacant, que hauria de sumar-se a la modernització de la línia Alcoi-Xàtiva, i l’activa el més aviat possible”.
Segons Blay, en els temps que corren, d’evident de canvi climàtic, el ferrocarril és el transport del futur, més sostenible i cal apostar per amb decisió. Cal tenir present que és fonamental, des de tots els punts de vista, la connexió amb el sud del clúster industrial d’interior més actiu del País Valencià i d’una gran tradició fabril: la Foia de Castalla, l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida. Seria una bona manera d’ajudar a la competitivitat. “Al mateix temps, i quan s’acaben les faenes de modernització del tren Alcoi-Xàtiva, podria servir de ruta turística València-Alacant per l’interior, que abastaria molta més població, i beneficiaria a molts més pobles que no la carretera o via ràpida Alcoi-Benidorm, de molt més impacte mediambiental, d’efectes econòmics molt més reduïts –almenys discutibles-, i de perilloses conseqüències sobre l’urbanisme en les nostres comarques al propiciar una segona línia de costa per a les urbanitzacions. De fet alcaldes i veïns l’han rebutjada categòricament”.
Per al portaveu del BLOC, el tren Alcoi-Alacant compta amb una avantatge inicial: les obres de l’autovia central, ja en marxa, segueix precisament el mateix traçat que hauria de tenir el tren (València-Alcoi-Alacant). “Aleshores es podria construir en paral•lel a la mateixa autovia, que seria el més raonable, tindria molts menys impactes sobre el territori, seria més econòmic -molts moviments de terra ja estan fets- i estaria en coherència amb la forma d’intervenció pública sobre el territori que aconsellen les directrius europees i les pràctiques de sostenibilitat”.
Acaba la nota Blay, afirmant categòricament: “Després de més de 100 anys de reivindicacions, la societat alcoiana ha adquirit suficients drets, i s’ha carregat de més paciència de la necessària com per a poder aspirar a una “eixida al mar” per ferrocarril. Tenim dret a un gest –entenga’s, inversió decidida i suficient– de les administracions responsables (estatal i autonòmica) per tal que aposten decididament per la connexió Alcoi-Alacant i acaben amb l’aïllament secular en que sempre hem estat els habitants d’aquestes comarques d’interior tan dinàmiques, i tan conformades fins ara”.

TROBADA NACIONALISTA PRIMAVERA 2008

9, 10 i 11 de maig de 2008
Alberg Torre d'Alboraig
Alboraig (La Foia de Bunyol)

El BLOC JOVE celebra un any més la seua Trobada Nacionalista de Primavera. Un ocasió per a la formació, el debat i l'entreniment de la joventut valencianista a un espai destinat no només a la militància del BLOC JOVE, també per als simpatitzants i totes aquelles persones próximes que volen conèixer millor la nostra organització i a les quals convidem a participar. No t'ho penses, vine!

Més dades i programa complet a la columnda de la dreta.

SALVEM EL TREN VALÈNCIA-XÀTIVA-ALCOI. 3 DE MAIG, 11 H. CONCENTRACIÓ A L'ESTACIÓ DE TRENS D'ALCOI

En 1984, el Consell de Ministres va aprovar suprimir la línia Xàtiva-Alcoi i, gràcies a la mobilització ciutadana, la Generalitat va assumir el seu dèficit PER mantenir-la en funcionament. Quasi 25 anys després el nostre tren continua penjant d’un fil, que no acaben de resoldre les administracions implicades.
Els usuaris només demanem: - Supressió dels transbordaments a Xàtiva. - Augment de la freqüència de pas, major oferta d’horari. - Reforma integral de la línia per adaptar-la al segle XXI.
El futur AVE unirà Madrid amb València en 90 minuts i de València a Alcoi el viatge tarda 2 hores ple d’incomoditats i mal servei.
Ens mereixem aquest tracte discriminatori? No. Per això, el secretari general del BLOC, Enric Morera, ha presentat una proposició no de llei (renfe_alcoi_xativa.pdf) a fi de subsanar aquest tracte discriminatori. En breu tindrà lloc el debat a les Corts. Siga com siga, des del BLOC vos animem a participar en la manifestació per salvar el tren València-Xàtiva-Alcoi.

1r de Maig: COMPROMÍS DE SOLIDARITAT

Un any més commemorem el Dia de la Classe Treballadora, la jornada en què dones i homes recordem els milers de companys i companyes que arreu del món han estat i són perseguits, empresonats i assassinats per defensar els drets laborals, la llibertat, la justícia i la solidaritat.

És una jornada de commemoració, però també de reivindicació i lluita, perquè cada dia augmenta la bretxa que separa els qui posseeixen els mitjans de producció i el poder financer dels qui no tenim altra força que el nostre treball.

La distribució de la riquesa a escala mundial és injusta. La lluita dels poderosos per a acaparar recursos en detriment de les societats més pobres és feroç. Els drets humans es conculquen amb menys escrúpols i els conflictes armats, hui com ahir, serveixen per a consolidar posicions de poder mentre les dones i els homes del poble en pateixen les conseqüències.

La prevalença dels poders econòmics globals sobre els drets democràtics és més gran. S'ha consolidat un capitalisme internacional que permet la lliure circulació de capitals, però que restringeix la mobilitat de les persones, i s'ha creat una mena d'ordre mundial en el qual les treballadores i els treballadors competim per un mercat de treball restringit i dirigit per un poder econòmic difícil d'identificar que, ben sovint, fa servir els governs com a instruments de dominació i repressió.

En aquest context, la nostra lluita, tot i i ser local, forma part d'un procés d'alliberament que va començar fa molt de temps; un procés que hem d'alimentar i estendre per a recórrer el camí cap a un altre món possible i necessari. La realitat descrita es manifesta també en el nostre entorn immediat, perquè la suposada bondat de les xifres macroeconòmiques no oculta la carestia que angoixa milions de treballadores i treballadors.

La privatització i el desmantellament del sector públic en benefici d'interessos privats deixa la ciutadania indefensa respecte a les operacions especulatives que posen en perill serveis tan bàsics com el proveïment d'energia o la xarxa de transports. Però la deriva privatizadora amenaça seriosament l'educació i la sanitat. Ens acostem a un model social en què la pobresa condueix a l'exclusió i només s'accedeix al servei públic si proporciona beneficis i és rendible i eficient, segons els termes del sistema capitalista.

La generalització de pràctiques especulatives, com la subcontractació d'empreses, la externalització de producció i serveis o la precarietat laboral, en el seu sentit més ampli, suposen la consolidació d'un mercat laboral marcat per la inseguretat i la inestabilitat i en què els primers damnificats són les dones, els joves i les persones immigrants. Convé recordar que aquestes últimes, a més, són injustament criminalitzades des de determinats sectors.

La lluita per la creació de llocs de treball estables, saludables i ben retribuïts, i l'eliminació de la discriminació salarial que afecta les dones enfront dels homes són bàsiques en la nostra lluita reivindicativa. Només així serà possible una societat sòlida i democràtica. Tot just ara, quan ens anuncien temps de crisi, els qui s’han beneficiat tota la seua vida de l'esforç dels qui treballem dia a dia per fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer, els exigim la seua responsabilitat en la gestació de la crisi.

No és hora de competir entre les treballadores i els treballadors per les deixalles. Al contrari, exigim solidàriament un esforç que comprenga tots els sectors de la societat, i no solament la classe treballadora.
A les administracions de l'Estat els correspon garantir els drets bàsics de la ciutadania i desplegar una política de suport a les classes més desfavorides, augmentar la inversió pública, millorar les cobertures de protecció, promoure reemplaçaments generacionals i, en definitiva, fer realitat els drets socials reconeguts en la Constitució.

En aquest Primer de Maig recordem especialment les dones assassinades per la violència masclista, fruit d'una estructura social injusta que castiga la rebel·lia, l'afany d'alliberament i la voluntat transformadora.

La jornada de l’1 de Maig és una commemoració, un dia de lluita i també de festa solidària de les treballadores i els treballadors. Totes i tots ens reconeixem com a classe i exigim un ordre social més just, lliure i solidari.

Visca el Primer de Maig!

Intersindical Valenciana.

PREVARICACIÓ LINGÜÍSTICA (Rafael Ramos)

Qualsevol dia veurem algun alt càrrec del Partit Popular entrar en presó per prevaricació lingüística. La conselleria ha publicat una nova convocatòria d´oposicions per a professorat d´Ensenyament Secundari en què passa olímpicament de l´ordenament legal vigent en matèria lingüística. Setze (16!) són ja les sentències i els pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia, del Suprem i del Constitucional contra la política lingüística del Govern de Camps. Setze sentències en les quals els jutges han dit que sí, que «valencià» i «català» són jurídicament la mateixa cosa.

Contra el criteri de les universitats de tot el món, de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua que ells mateixos van crear, dels tribunals, el Govern de Camps continua negant la unitat de l´idioma i la validesa dels certificats de llengua expedits per les diverses administracions, inclosa la Llicenciatura en Filologia Catalana que s´imparteix a les universitats d´Alacant i de València.

Què passaria si el Govern autonòmic extremeny -posem per cas- gosara afirmar que l´extremeny és un idioma diferent del castellà, i decidira unilateralment que la Llicenciatura en Filologia Espanyola no acredita el coneixement de l´extremeny? Hi hauria un clamor de peticions de dimissió, se´ls consideraria justament «enemigos del idioma», gent perillosa que atempta «contra el futuro de una lengua universal hablada por 400 millones de personas en todo el mundo».

Si aquest hipotètic govern estrafolari insistira per aquest camí, i es dedicara a discriminar per aquest motiu els opositors, es trobaria amb els recursos presentats pels interessats, als quals s´afegirien, probablement, les universitats públiques i les entitats cíviques. De manera que els tribunals acabarien donant la raó a qui la té, i el govern en qüestió hauria d´acatar i aplicar les sentències o enfrontar-se a més d´un plet per prevaricació. El Govern extremeny, evidentment, no faria això. I els valencians no som ni millor ni pitjor que els extremenys. Però ningú no ho diria: cada vegada que el PP fica cullerada en les equivalències dels títols, és un colp baix als milers de valencians que treballen en l´ensenyament públic a Catalunya i les Balears gràcies al fet objectiu que compartim un idioma. Cada volta que el PP enarbora el fantasma anticatalanista, és un insult a la intel·ligència i una amenaça per al futur del valencià.

Els consellers i els directors generals del PP només accepten els manaments dels jutges quan els són favorables. En lloc d´acatar les resolucions judicials i els dictàmens acadèmics, com haurien de fer, en l´exercici dels seus càrrecs, se´n burlen. Saben que actuen contra les normes de l´estat de dret, que perjudiquen els ciutadans, que perdran el plet, però no els importa: com que les despeses les pagarem els contribuents... No és això prevaricació? No ha arribat l´hora que els tribunals els imposen un càstig exemplar?

*Rafael Ramos és Secretari de Política Lingüística del Bloc

Publicat al diari LEVANTE-EMV, el dilluns 28 d'abril de 2008.

25 D'ABRIL A XÀTIVA