INFOBLOC Novembre 2009

INFOBLOC novembre 2009

EL PRESIDENT PROSCRIT DEL VALÈNCIA CF.

El seu nom no figura a l'entitat com a màxim mandatari. Baix la seua gestió va planetjar la construcció d'un estadi i una ciutat esportiva - Dirigent nacionalista i tinent d'alcalde de València, va alinear el club a favor de la República - Amb el Franquisme Va ser Empresonat, Condemnat a mort i, finalment, alliberat. Mai va deixar de ser soci.

Dels 90 anys que ha commemorat el València, tres d'ells romanen ocults en el Relat del club. Poc s'ha sabut fins al moment del període comprès entre 1936 i 1939, la Guerra Civil. Tres anys en què l'entitat valencianista, lluny d'amagar-se de les bombes, va multiplicar la seva activitat social i esportiva i es va mantenir com un dels elements claus per sostenir l'harmonia quotidiana entre la població civil.

A dia d'avui, Tortajada, Josep Rodríguez (1899-1982). Encara no ha estat oficialment reconegut com a president del València. Va exercir aquest càrrec Durant la Guerra Civil, juntament amb el de tinent d'alcalde de València pel Partit Valencianista d'Esquerra. La seva trajectòria la va rescatar de l'oblit Miquel Nadal Tàrrega en el seu llibre "El naixement de la Ciutat Esportiva" (Ruzafa Show). I va ser també per l'historiador Josep Bosch recordada a les pàgines de Levante-EMV. La seua publicació en aquest diari, va fer que Francesc Cueva, fill adoptiu de Rodríguez Tortajada, crides a la redacció per agraïr el record a son pare. Esta telefonada també fer possible recuperar i ampliar el relat del president número 13 del València, del qual no es coneixia després del final de la contesa.

Però comencem pel principi. El jove Tortajada Rodríguez, fill de pares aragonesos i que des de la seua adolescència va entrar en els cercles nacionalistes valencians, es va fer soci del València FC l'1 d'octubre de 1926, amb el clubtransformat ja més representatiu de la ciutat, amb només set anys d'rxistència. L'esclat de la Guerra Civil de Con, l'agost de 1936 el VFC va quedar confiscat pel personal de acomodadors del camp de Mestalla, afecte a la UGT, que van donar pas a una comissió gestora integrada per socis, jugadors i empleats. El VFC, d'aquesta manera, mantenia la seva independència. Entre tots ells van nomenar un president Rodríguez Tortajada. El jugador Carlos Iturraspe va exercir com a vocal, i el mític exfutbolista Eduardo Cubells, juntament amb els dirigents i Luis Colina Andrés Bassa van formar la comissió esportiva.

El març d'este mateix any, després de la victòria del Front Popular, Tortajada Rodríguez, una de les figures claus del nacionalisme valencià, havia estat elegit regidor de València en representació del PVE. Ocupà les àrees de Sanitat i Hisenda i poc després ascendeix a tinent d'alcalde. Rodríguez Tortajada va compaginar els dos càrrecs simultàniament. El seu treball com a president del VFC va ser molt fructífer. Gràcies a la seva gestió es va fer possible la creació de les dos competicions més prestigioses del territori republicà la Lliga de la Mediterrània i la Copa de l'Espanya Lliure. Sota la direcció del programa VFC, com l'historiador Josep Bosch desvetlla, va planificar el projecte d'una Ciutat Esportiva per al club, i d'un nou estadi i altres seccions per a les instal.lacions esportives de l'entitat.

La implicació de Tortajada i del VCF amb la causa de la República va ser notable. Mestalla va servir com a escenari per a mítings de la CNT com el que va tenir lloc el 16 d'agost de 1936, amb Joan García Oliver i Frederica Montseny com a oradors o com el celebrat després just una setmana en què el republicà Antoni Morente va proclamar que Mestalla era «La Covadonga de la República" fent alusiçó a la reconquesta de l'Edat Mitjana.

La confraternització antifeixista
Tot just dos mesos després, el 17 i 18 d'octubre de 1936, Rodríguez Tortajada va liderar "Els actes de confraternització antifeixista" del "Homenatge a València de Catalunya", celebrats a Barcelona a benefici de les Milícies i els Hospitals de Sang i coma marc estelar van haver la disputa d'un partit amistós entre la selecció valenciana -un combinat de jugadors del València, Llevant i Gimnàstic, entrenat per Eduardo Cubells, i la catalana, a les Corts, l'Estadi del FC Barcelona. Informavala premsa barcelonesa tal com , el dissabte 17 de setembre va arribar en un tren especial l'expedició valenciana, encapçalada per Eduardo Cubells i seus futbolistes, la Banda Municipal de València i l'atleta i redactor de El Mercantil Valenciano, José Catalina Llorens, conegut com pepe Lacomba. Tots ells van ser rebuts per Rodríguez Tortajada, que havia arribat a la Ciutat Comtal un dia abans.

L'expedició va anar a l'Ajuntament de Barcelona, on hi va haver una recepció a càrrec de l'alcalde Pi i Sunyer. En este acte la Banda Municipal de València va interpretar l'himne regional valencià, a més de "La Internacional" i "Els Segadors" i tot seguit es va procedir a l'elevació de la Senyera valenciana. Com passa en l'actualitat és cada 9 d'Octubre a València, es va alçar la "invicta bandera" per mitjà d'una corda fins al balcó de la plaça de Sant Jaume, mantenint-dreta en tot moment. Les altres banderes, la catalana i l'Republicana, van ser transportades per les escales interiors del Consistori.

El Festival del València - Catalunya va començar a les tres de la tarda. En els Prolegòmens del partit, hi va haver una desfilada de milicians acompanyats en conjunt amb el falleres puny en alt, donant "Guàrdia d'honor" a la Senyera valenciana. Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, i Rodríguez Tortajada van presidir la llotja d'autoritats, acompanyats de Borisenko-capità del vaixell mercant soviètic Ziryanin- Va fer que el servei d'honor de la trobada. Vantolrà i Iturraspe, capitans de les dues Selecció, es van acostar a la llotja presidencial per demanar una Companys i Rodríguez Tortajada que intervenguessen en l'alliberament del mític porter Ricardo Zamora, en aquell moment empresonat a Madrid. En el temps de descans van tenir lloc diverses proves atlètiques, en què el DESTACO saltador valencià Lacomba, vencedor en la seua modalitat.

L'extensió dels Fastos previs del programa va impedir que el "match" es poguera jugar complet, suspenent una a falta de 20 minuts per falta de llum natural. En aquest moment guanyava Catalunya per 2-0. Cubells va alinear en la selecció Valenciana un Vidal, Gojenuri, Juan Ramón, Dolz, Iturraspe, Conde, Doménech, Felip, Amadeu, Calatayud i STORS.

També a Mestalla es van acollir partits benèfics, com el Festival Pro-Víctimes de Guernica, que va enfrontar el 23 de maig de 1937 a les Milícies Rojas i els Carrabiners, amb Luis Colina d'àrbitre i amb posteriors exhibicions de bàsquet, hoquei i atletisme. O el 16 de gener de 1938, amb el partit entre Joventuts del PVE i Els Orfes de Correus.

El VFC, Tortajada amb Rodríguez de president, Va ser dels pocs clubs que sense ànim EMBUTS Als seus socis per Acudir a Manifestacions a favor de la República, com l'acte de febrer de 1937 Donar suport per a Largo Caballero. A aquest efecte el VFC publicar el següent anunci a la premsa valenciana: "Havent-se adherit el València CF Manifestació a la qual se celebrés diumenge que ve a València, es convida a tots els socis d'aquest club i als esportistes en general, assistir a dia dit, a les nou i els mitjans de comunicació del matí, al local social del València CF, Félix Pizcueta , 23, per amb la nostra presència a la Manifestació Potenciar el sentir dels valencians antifeixista Esportistes ".

Detenció i pena de mort
Va seguir Així l'activitat de l'entitat, frenètica tant en el terreny de joc com en la Implicacions socials. Amb el final de la guerra, l'abril de 1939, Josep Rodríguez Tortajada vaig a casa, al carrer Comèdies 25, a l'espera que no sabia que unes represàlies trigarien a arribar. Als pocs dies Va ser detingut i jutjat per un Consell de Guerra, Acusat d'un delicte de «rebel • lió militar". Segons els arxius ALS qual ha tingut accés Levante-EMV, el 5 setembre 1939 Va ser Condemnat A i mort Empresonat a San Miquel dels Reis. Durant el judici es van utilitzar com a arguments en contra el València, Catalunya Així Com Algunes de les seves activitats com a regidor del Festival d'octubre de 1936, Ajuntament. En concret, se li va acusar d'haver format part, l'agost de 1936, en una comissió "Encarregada de practicar la revisió del personal afecte a l'Ajuntament de València, es troba a partits de dretes [...] Desenvolupament de la seva Missió txeca amb caràcter i amb els Procediments dels dictats sovietizantes congruents, és a dir, Trucant als funcionaris Addictes a la nostra Santa Causa i donant-los a triar entre la dimissió o la Cuneta ".

Les posteriors Apel·lació, però, que es van permetre la seva commutada per la pena de 30 anys i un dia i Posteriorment, en 20 anys i un dia. Va ser especialment commovedora la Declaració de Emerenciana Tortajada Ibáñez, mare de Josep, 1942 "El meu fill Va ser Condemnat per ser víctima de l'Alt de la animositat incomprensible d'un empleat municipal, que porto a l'extrem de la seva actitud equivocada visitar a la Comissaria de la Policia, quan va ser detingut a-Tenir en compte el pecat (Humanitat per Ni tan sols) la seva trista situació, mofo no només es d'ell, sinó que públicament va manifestar els seus desitjos de fer l'impossible fins a aconseguir la seva mort. Tota la vida del meu fill ha estat honrada i recta i si ha tingut ideals polítics, i els ha servit sense sectarismes Desman oposant-se a tots els que li Evitar ser possible, per això Sent perseguit de mort per les masses incontrolades [...] Fa tres anys i mig que el meu fill pateix l'alcalde dels turments, privació de la llibertat, i que tant l'una com filla seva es subscriu Troben al Major de les misèries. "En aquesta" bona fe "es va sostenir la Declaració de Maria de Arnedo i Asensi, Baronessa de Arnedo, "En el període caòtic que patim a València, i gent de Silla incontrolada pobles limítrofs, Després de les terres treure, matar-me pretendre robar casa meva i de València. Assabentat el senyor Rodríguez Tortajada, medi IMMEDIATAMENT en el meu auxili, impedint amb la seva presència i Decidida actuació que cometessin el crim que intentaven, amenaçant ALS malvats posar a casa meva i fent una vigilància que s'evita futurs Desman. Posteriorment per a seguretat meva i, Guardo respectable en el seu poder una Quantitat de diners i joies, la qual cosa em va tornar íntegrament [...] Durant el període vermell ens ajudo, proporcionant aliments ".

En la seva estada a la presó, amb el càstig compartir futbolista del València CF Tonin Conde. El gener de 1944 va ser el seu Procediment revisat, concedeix el la llibertat condicional gener 27 per "no aparèixer provada morts en la participació del sol licitant, violacions i altres fets repugnants". En realitat, la seva llibertat Estava relacionada amb el rentat de cara que, davant l'opinió internacional, realitzar el règim franquista amb els Presos Polítics Condemnats a mort sense Delictes de sang. No cal oblidar que, en aquesta època, La Segona Guerra Mundial començava una decantar del bàndol aliat. No obstant això, la cancel.lació total d'antecedents penals no li arribaria fins al 14 de març de 1957

La Vida Després de la presó
I què va passar amb Rodríguez Tortajada Quan va sortir de presó? Va ser reveladora la visita del Secretari Tècnic del Gran València dels anys 40, Luis Colina, va acudir Que a buscar-li un Sant Miquel dels Reis. Una Anècdota Demostra que, en paraules de l'escriptor Miguel Nadal, que en el fons, més enllà dels condicionaments històrics en què es va veure envoltat el club ", va dir el València a la postguerra és una pura Continuació de noms, estratègies i trajectòria" de l' anterior de València. És a dir, la Institució per damunt de tot, un club de discurs molt definit, allunyat (en tot el possible que la dictadura permetia) d'ingerències externes. En definitiva, un club de futbol normal, revengistes sense misèria ni Clandestinos Lluitadors. Que Un Club de tracte, simplement, de sobreviure, malgrat la tensió política profunda que hi havia a rerefons.
Colina Rodríguez Tortajada Sabien tant com que era inviable pensar en un retorn al club de l'expresident. Josep Seguia Sent un vermell, un proscrit. Accepto, amb silenci i Resignació, que el seu nom no aparegués entre la llista de presidents del club i en cap llibre en la història de l'entitat. Retorn a la seva professió de practicant (ATS els de l'època) i més tard a exercir Representant de laboratoris farmacèutics. Mai va deixar d'assistir un la seva butaca de Mestalla i Animar la davantera elèctrica, un Puchades, Wilkes, Paquito, Waldo, Roberto Gil, Kempes i Claramunt. Una afició que li va transmetre Francesc Al seu fill, Que a dia d'avui recorda les visites privades del seu pare a la seu del València, al carrer Félix Pizcueta 23, on dinaven i xerraven amb empleats i directius. Josep, en plena dictadura, tampoc renuncio Al seu Activisme Nacionalista, va saber que infecten a Francesc, que amb el temps es va convertir en un dels més representatius Valencianistes militant, iniciador de la tradició dels aplecs del Puig dels anys 60 per banda dels germans Codony, Enric Tàrrega i Albert Thous, entre tants altres, des de les Joventut del Peñate Consell.

Josep Tortajada Rodríguez va morir el 1982. Era el soci número 21 del València. Ha arribat l'hora que l'equip reconegui i dignifiqui la tasca del president número 13, el president proscrit.

Nota: Aquest article és una traducció al valencià de l'aparegut avui al diari Levante, escrit per Vicent Chilet.

ALLÀ VAS, CABÀS!

Vet ací un exemple de les barbaritats que es poden arribar a dir, quan s'està acorralat i sense arguments:



Quan es confon el tema polític amb el personal, és que ha arribat el moment d'anar-se'n a casa.

"YO NO SÉ LA CANTIDAD DE GENTE QUE HABRÉ COLOCADO"

"Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado en 12 años...". Lo que era un secreto a gritos finalmente se puede oír en voz del propio político, en una grabación en la que admite utilizar la Administración para "colocar" a gente de la que, después, espera su "voto agradecido".
"Se puede "colocar a un sinfín de gente, y toda esa gente es un voto cautivo. Ese es un voto cautivo, que lo tengáis muy claro", añade.

Ja sabem, doncs, per a que es claven algunes persones en política.

Ah! Que no hem dit de qui són les declaracions! De Carlos Fabra, claro, claro, en qui estaveu pensant si no?

PEP GIMENO, BOTIFARRA, PRESENTA NOU DISC: TE'N CANTARÉ MÉS DE MIL

Després de l'èxit del seu anterior disc, "si em pose a cantar cançons", que va vendre més de 6000 còpies, Botifarra ha presentat "te'n cantaré més de mil".
Es tracta d'un nou disc de música tradicional valenciana, fonamentalment de La Costera i La Vall d'Albaida, enregistrat als estudis Xaloc de l'Olleria, en que el cantant arreplega 13 cançons fruit de la recerca feta entre la gent gran dels pobles.
En aquest vídeo podem escoltar l'Havanera dels Borratxos, inclosa en l'anterior disc.


Botifarra no és Rigoletto

El disc està presentant-se aquest cap de setmana al gran teatre de Xàtiva (les entrades ja fa temps que es van exhaurir), on per actuar, el cantant xativí ha hagut de pagar vora 3000 €.
En canvi, el consistori que presideix el senyor Rus, no s'ha tallat un pèl en subvencionar amb 9000€ una pròxima representació de l'òpera Rigoletto feta per una companyia de fora.
Aixina és com alguns presumeixen de valenciania.

LA CANAL I LA COSTERA NO VOLEN EL MACROABOCADOR DE LLANERA

Vora 3000 persones ens aplegàrem ahir a Llanera per a deixar ben clar, una vegada més, que el macroabocador que l'empresa FCC vol construir no compta amb l'acceptació del poble, que volem un abocador comarcal, per gestionar-nos nosaltres el nostre fem. Que no estem dispostos a rebre la merda de la Safor, la Vall d'Albaida i la que puga portar qualsevol camió que baixe des de València cap a Múrcia (que és on la porten ara).

ARA QUEDA QUE ELS POLÍTICS QUE CONTROLEN EL CONSORCI DECIDEIXEN ENTRE LA VOLUNTAD POPULAR O EL PODER ECONÒMIC.



Volem destacar també com entre els manifestants es va poder veure molta gent d'Alcúdia, de tots els signes polítics. Per part del bloc de la costera, no va faltar ningú, des del seu secretari comarcal, Xavier López, l'executiva sencera i tots els regidors de la comarca.



Al següent enllaç podeu llegir l'opinió sobre la manifestació dels membres de la plataforma, així com més fotografies.

DISSABTE 17 D'OCTUBRE: MANIFESTACIÓ A LLANERA

De la xerrada d'ahir dimarts, cal destacar algunes coses que quedaren ben clares:

1r- En contra del que alguna gent va dient per ahí, ES MENTIRA QUE ESTIGA TOT APROVAT. L'única cosa aprovada és l'avantprojecte presentat per FCC (famosa votació de Gandia de finals de juliol), ara l'empresa ha de presentar el projecte definitiu (cosa que s'espera faça en cosa d'un mes) i a partir d'aquest moment s'habilitaran 40 dies per a presentar les al·legacions al projecte.

2n- La plataforma ha contractat tècnics i advocats especialistes en medi ambient, els quals ja es troben treballant i preparant les al·legacions. No de bades hi ha molt que rascar en aquest aspecte, tal i com s'entèn després que els mateixos tècnics de la Conselleria de Medi Ambient es negaren a recolzar l'avantprojecte d'FCC aprovat a Gandia.

3r- Es necessita el suport econòmic de tothom per tal de fer front a les despeses d'aquests advocats. Podem contribuir fent-se socis (10€), comprant samarretes o balconeres (3€) o simplement amb aportacions voluntàries i anònimes (compte corrent a la caixa rural).

4t- Encara que el projecte d'FCC superara les al·legacions, cosa que està per veure, hauria de superar a continuació l'estudi d'impacte ambiental. Cal dir que a menys d'un metre de profunditat, per sota els terrenys on es preten instal·lar el macroabocador, es troba un ullal de l'aqüífer del Caroig, massa d'aigua interès local, de la que bevem tots i que podria veures contaminada pels lixiviats.

5é- Al costat dels terrenys on vol instal·lar-se el macroabocador, que ja de per sí és enorme (arreplegaria el fem de més de mig milió de persones), hi han entre 600 i 700 hectàrees per possibles ampliacions en el futur!

6é- Tampoc no es descarta la instal·lació d'una incineradora (de fet és més que probable) el fum de la qual cal recordar que conté sustàncies altament cancerígenes.

7é-I per a més inri, els promotors del macroabocador afirmen que el projecte té l'acceptació social de la zona.

És per tot açò que el proper dissabte NO ETS POTS QUEDAR A CASA, cal eixir i fer sentir la nostra veu, cal recordar als polítics i als empresaris rapinyaires qui mana ací: el poble. Cal aturar aquesta aberració que pot suposar la mort de la comarca sencera.

EL DISSABTE A LES 19:00 ENS VEIEM A LLANERA!!!

NOVA XERRADA DE LA PLATAFORMA NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA

Demà dimarts, dia 13 d'Octubre, a les 20:00 h. i en la Casa de la Cultura, hi tindrà lloc una nova xerrada de la plataforma per a informar sobre l'estat d'aquesta qüestió que tant ens preocupa a tots.






En la xerrada es tractaran bàsicament els següents punts:
1.Informació de les instal·lacions del macroabocador i les seues conseqüències.
2.Situació actual del projecte.
3.Accions plantejades per la Plataforma.
4.Recollida de firmes i ingrés voluntari en la Plataforma com a socis.
5.Informació per a la manifestació del 17 d'octubre.

Cal recordar que, en contra del que alguna gent creu, encara no està tot decidit, ni molt menys. La Plataforma ha contractat un equip d'advocats que està preparant una bateria d'accions legals contra aquesta aberració de projecte que no respecta ni les bases del mateix consorci que l'ha aprovat.

És per això que, ara més que mai, és important el nostre recolzament a la Plataforma, fent-se soci (10 €), comprant samarretes o balconeres (3 €), firmant, o simplement assistint a les accions que preparen, com demà mateix a la xerrada o el dissabte que ve a la gran manifestació que es prepara en Llanera.

EL BLOC CRITICA "LA IMPUNITAT" DELS GRUPS VIOLENTS DURANT LA PROCESSÓ CÍVICA

Enric Morera ha dit que «espera rebre un document» en el qual la subdelegació del govern estatal informe del nombre de persones que pertanyen a organitzacions d'extrema dreta que foren detingudes a causa dels atacs que va rebre la comitiva del Bloc. Als valencianistes se'ls van llançar ous i hi hagué intents d'agressions físiques, dels quals tampoc no es van salvar ni Morera ni tampoc Josep Maria Pañella, tots dos diputats a les Corts. El secretari general del Bloc ha agraït el treball de la policia, que «es va trobar en tot moment al costat de la comitiva del Bloc, però com que obeeixen ordres ens fa la sensació» que no es va detindre ni identificar cap de les persones responsables dels intents d'agressió.
Per a Morera és «intolerable» que es troben en llibertat les persones que van tractar d'impedir que membres del Bloc participaren en la processó cívica. Els valencianistes rebutgen aquests actes i esperen una resposta de la delegació del govern estatal, perquè «novament el 9 d'Octubre s'ha permés un espai en el qual els violents es troben còmodes mentres les autoritats no actuen amb contudència». El secretari general del Bloc, que ha volgut també destacar les mostres de suport del Moviment contra la Intolerència, ha recordat que s'han posat bombes a la seu del Bloc, s'hi han llançat artefactes incendiaris o pedres i s'ha ferit a càrrecs públics dels valencianistes. Davant de tots aquests fets, per a Morera pareix com si des de la subdelegació «es tinguera por» a l'hora d'actuar contra aquests grups violents.

Una mostra en vídeo del que va passar: http://qik.com/enricmorera

L'APOSTA VALENCIANA

Valencianes, valencians.

Des de la fundació del Regne de València, valencians i valencianes vam compartim al llarg de cinc segles uns vincles comunitaris que configuraren una personalitat pròpia, un periode que quedà entrebancat amb el Decret de Nova Planta del 1707 .

El valencianisme, porta més d' un segle fent front al centralisme i l'homogeneïtzació cultural, lluitant per la societat del benestar, per la vertebració i contra la manca de cohesió que patix un poble valencià al que nosaltres, valencianistes, volem reforçat i capaç de projectar la seua identitat i la seua personalitat col•lectiva cap a l’ interior i cap a l’exterior, capaç de fer front als nous reptes d’una societat i d’un món canviants.

Volem continuar sent valencianes i valencians, mantindre l’orgull de pertinença a un poble que celebra hui la data del seu naixement com societat diferenciada entre els pobles lliures d’Europa. Però també volem un país que vole alt, que deixe d’estar llastrat per la manca d’infraestructures; per una economia especulativa i no productiva, que arrossega el deute públic i la taxa de desocupació més altes de tots els pobles veïns.

Volem abandonar el furgó de cua de l’economia. Necessitem invertir els recursos en millorar la condició de vida de la societat valenciana. , de places escolars, de carreteres. Hem de deixar de ser un país de peatge, sense alta velocitat que ens connecte amb la resta d’ Europa. És a Europa que els nostres emprenedors tenen els seu mercat, i és gràcies a eixa economia productiva que tornarem a crear els llocs de treball que esta crisi i les males polítiques de qui ens governa s’ha endut per davant.

Els nostres ports, el corredor mediterrani de mercaderies són la porta d’eixida de les nostres exportacions, i la d’entrada d’actius econòmics. Però les rodalies, les carreteres comarcals, la protecció mediambiental, les nostres escoles i universitats, els ambulatoris i hospitals, els jutjats, la llei de dependència...són eines imprescindibles per cohesionar la nostra societat. Volem un País Valencià sostenible. Econòmicament. Socialment. Mediambientalment.

Hem de superar errors del passat, el valencianisme no ha de ser ni autocomplaent ni excloent. Sempre s’ha alimentat de la flama de la renovació, de la modernitat, de l’ambició de progressar i d’arribar tan lluny com fos possible en cada moment de la nostra història.

Ens volem hereus del moviment reivindicatiu sorgit a partir de la Renaixença que reclamava la presència del valencià en l’educació i en els usos públics oficials, la recuperació d’institucions d’autogovern i una política que satisfera les necessitats econòmiques i d’infraestructures dels valencians, del valencianisme polític que assoliria una de les seues principals fites doctrinals en la Declaració Valencianista de 1918, l’influx del qual va anar impregnant al llarg del segle XX la consciència de molts valencians.


En el segle XXI, el valencianisme manté el mateix discurs, afirmem que els valencians constituïm una nació perquè posseïm una personalitat pròpia i tenim una voluntat d’autogovern. Reunim, per tant, tots els requisits per a afirmar-nos com a nació i volem recuperar el pols de la nostra pròpia història, que forts d’un passat gloriós, i malgrat un present confús, creiem i construïm junts el nostre futur com a poble. Manifestem la nostra voluntat constant de servei a la societat valenciana, el nostre compromís patriòtic, i la nostra fidelitat valencianista.

Valencianes, valencians, guanyem el carrer el 9 d’octubre! Comencem a guanyar el futur!

Acte de celebració del 9 d'octubre

EL BLOC DE LA COSTERA RECOLZA LA DECISIÓ DEL COL·LECTIU DE L'ALCÚDIA DE CRESPINS DE NO PACTAR AMB EL PSOE

El Consell Comarcal del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ de la Costera, que és el màxim òrgan del partit entre congressos comarcals, va decidir per unanimitat, en la sessió celebrada a Barxeta, recolzar la decisió presa pel col·lectiu de l'Alcúdia de Crespins.




Segons Xavier López, secretari comarcal del BLOC, "el col·lectiu de l'Alcúdia de Crespins, fent us de l'autonomia que tenen tots els col·lectius del BLOC, ha pres una decisió pensant en el bé del poble i hem de respectar-la".

Segons López, "no ens poden acusar de trair a les esquerres els mateixos que recolzen un govern de dretes al poble veí", en referència al pacte PP-PSOE a l'Ajuntament de Canals.

López demana una mica de congruència en les afirmacions del secretari de la província de València del PSOE, Rafael Garcia, i que li pregunte al seu homòleg de les comarques del sud quin pacte (PP-PSOE) és el que impedeix que el BLOC governe a l'Ajuntament de Senija, a la Marina Alta, tot i ser la força més votada.

NI PP NI PSOE VOLEN REBAIXAR EL SOU ALS ALTS CÀRRECS DE LA GENERALITAT

El diputat del BLOC Enric Morera ha proposat al ple de les Corts que es rebaixen els sous del president de la Generalitat, dels consellers i de tots els alts càrrecs de les conselleries, així com també dels diputats per tindre un estalvi més que notori que arribaria a uns 25 milions d'euros. La proposta ha comptat amb la total oposició del PP i l'abstenció del PSOE.

Des de la formació nacionalista també s'ha apostat per la regeneració democràtica del parlament valencià després de les reiterades mentides del president Camps.

Per a Morera, la reprovació plantejada a Camps "és una targeta roja perquè ha vulnerat el dret dels diputats en dos qüestions: ens ha falta a la veritat en 126 ocasions i no ha donat la informació reclamada, demostrant així una política fosca i de nul·la transparència".

El líder valencianista ha estat molt contundent en temes econòmics i en la proposta de rebaixar un 20% els salaris del Consell i dels alts càrrecs de la Generalitat, Morera ha recordat que eixa solució "és la que vol vore la gent del carrer i no la proposta de congelació dels sous que féu ahir Camps".

Des del BLOC s'ha criticat l'autobombo i la propaganda del PP, amb la màxima expressió de la manipulada RTVV i s'ha acusat al Consell "d'autisme polític". Per combatre esta situació, el secretari general del BLOC ha defensat la creació d'una Oficina Antifrau independent per controlar al govern valencià. Esta proposta, també ha estat rebutjada pel PP.

En la seua primera intervenció, Morera ha recordat a Camps -absent al debat- que el valencianisme del que fa bandera el PP és un valencianisme "de dependència econòmica, servilisme i sucursalime, perquè quan el PP governava a l'estat l'AVE arribava a Sevilla i Valladolid i ni Camps, ni Zaplana ni ningú s'atrevia a dir res".

CONTESTACIÓ A L'OFERTA DE PACTE DEL PSOE

Reunida l’assemblea del nostre col·lectiu local dimarts, 22 de setembre, per tractar la darrera oferta de pacte que el PSOE local ens va fer arribar a través dels mitjans de comunicació, considerem que:

El moment per haver arribat a un pacte en les condicions expressades era quan nosaltres vam fer l’oferta, és a dir, a principis del 2008, quan encara hi havia temps per treballar un projecte. Una oferta que va ser menystinguda i atacada, i a la que no ha seguit cap actitud d’aproximació per part del portaveu socialista durant tot aquest temps, ans al contrari, s’ha dedicat a fer-nos el buit en aquelles propostes en les que haguérem pogut adoptar una postura conjunta i beneficiosa per al poble, com ara la concertació de l’Escola d’Infants o el conveni amb Diputació per a aconseguir la gespa del camp de futbol (on la seua negativa va posar en perill les dues coses). Quin sentit té que sistemàticament s’opose davant les nostres propostes i ara busque, sobtadament i a corre-cuita, un acord de govern amb nosaltres el dia després de la visita del senyor Alarte?

En el cas hipotètic de què el senyor Simón i el senyor Egido presentaren la dimissió com a regidors, qui ens garanteix que als propers comicis no tornen a aparèixer de nou les seues candidatures? Qui seria l’enganyat aleshores? L’experiència viscuda en l’anterior legislatura, on es van posar tants entrebancs per cedir l’alcaldia, tot i haver un acord signat per les parts que cap dels dos deien no recordar, ens fa témer el pitjor.

Independentment, a hores d’ara, a poc més d’un any per acabar la legislatura, la situació actual del partit socialista local, amb el control absolut del seu secretari general i portaveu municipal, no convida a cap tipus d’acord que, amb previsió de futur, puga garantir una política realment progressista i beneficiosa per al poble. Quedem a l’espera, doncs, d’un plantejament renovat de la seua representació municipal de cara als pròxims comicis municipals per encetar, si cal, un acord.

PAÑELLA DEMANA A LES CORTS QUE S'ANULE UNA RESOLUCIÓQUE DISMINUEIX LES AJUDES A LES ESCOLES INFANTILS

El diputat del Bloc ha presentat aquest dijous una proposició no de llei amb la qual pretén que Conselleria anul·le la resolució de 8 de setembre ja que modifica els preus de les ajudes que rebran els alumnes matriculats en les escoles infantils de primer cicle. Aquesta iniciativa va sorgir divendres passat arran de la petició de Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa (a la Safor) i Facund Puig, regidor del Bloc de Gandia, i es va traslladar dissabte passat a l’Assemblea de Regidors Nacionalistes. La resolució d'Educació suposa una retallada d’un 25% de les ajudes mensuals als pares amb xiquets matriculats en centres d’Infantil de primer cicle. Per a Pañella, aquesta mesura suposa «una nova agressió» contra les famílies amb fills matriculats en aquests nivells educatius i contra les administracions que tutelen eixos centres perquè hauran de compensar amb recursos propis els ingressos que deixen de percebre de la Generalitat.

El diputat valencianista considera que en moments de crisi, en què les famílies necessiten més del suport de les administracions públiques, actuacions d'aquest tipus «atempten» contra les famílies amb menys recursos. D'altra banda, Pañella també ha alertat que l’anunci de Conselleria es va fer el passat 8 de setembre, quan el curs escolar ja estava començat, i es va publicar «en un racó prou amagat del seu web».